
assembleadocentsib 04/09/2026 - 10:46:36 | ![]() ![]() |

L’ASSEMBLEA DE DOCENTS AFRONTA UN NOU CURS INTENSIFICANT LES MOBILITZACIONS EN DEFENSA L’EDUCACIÓ PÚBLICA
EL PROFESSORAT ALERTA DEL DETERIORAMENT DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC, LES POLÍTIQUES CONTRA LA LLENGUA CATALANA I LA PRECARITZACIÓ DEL PROFESSORAT EN UNES ILLES SACRIFICADES A UN MODEL ECONÒMIC TURÍSTIC INSOSTENIBLE.
I ANUNCIA UN CURS DE MOBILITZACIONS PER EXIGIR MÉS INVERSIONS,MILLORS CONDICIONS I LA REVERSIÓ DE LES POLÍTIQUES PRIVATITZADORES.
El col·lectiu denuncia el deteriorament dels centres públics i organitza una resposta davant les polítiques d’infrafinançament, privatització i precarització.
L’Assemblea de Docents considera que el malestar existent als centres educatius és conseqüència d’anys d’infrafinançament, retallades i polítiques que han anat debilitant progressivament el sistema públic. Aules massificades, manca de personal, sobrecàrrega burocràtica, substitucions tardanes, inestabilitat de les plantilles, pèrdua de poder adquisitiu i deficiències en les infraestructures formen part de la realitat quotidiana de molts centres.
L’Assemblea adverteix que aquesta situació s’agreuja amb polítiques que afavoreixen la segregació i la mercantilització de l’educació. El col·lectiu assenyala especialment mesures com la zona única, el pla pilot d’elecció de llengua i les polítiques que reforcen la xarxa privada i concertada en detriment de l’educació pública.
L’Assemblea de Docents exigeix un canvi de rumb que situï l’educació al centre de les polítiques públiques. Entre les principals reivindicacions hi ha: la reducció de ràtios i d’hores lectives, la disminució de la burocràcia, la substitució immediata de les baixes, l’estabilització de les plantilles, la millora de les condicions laborals i salarials, la importància del compliment del decret de mínims i els projectes lingüístics de centre, perquè el català és la nostra eina de cohesió social.
També reclama més recursos humans per garantir una educació inclusiva, amb més professionals d’orientació, PT, AL, educació social i personal administratiu; centres públics dignes i sense barracons; mesures per fer front a la pèrdua de poder adquisitiu, al cost de la vida i a la crisi de l’habitatge; més inversió en educació pública i la reversió de les polítiques que afavoreixen la privatització i la segregació.
L’Assemblea de Docents denuncia també les polítiques negacionistes i obsessives del Govern contra la llengua catalana, que pretenen qüestionar el català com a llengua pròpia i de cohesió social de les Illes Balears i atacar el seu paper central dins el sistema educatiu. Mesures com el pla pilot d’elecció de llengua formen part d’una ofensiva ideològica que no respon a cap necessitat pedagògica real i que contribueix a fragmentar la comunitat educativa.
Al mateix temps, l’Assemblea alerta que la precarització de les condicions de vida i de feina del professorat no es pot separar del model econòmic que s’ha imposat a les Illes. Un model basat en la dependència extrema del turisme, en l’encariment de l’habitatge i en la precarització laboral fa cada vegada més difícil viure i treballar dignament a Mallorca i al conjunt de l’arxipèlag. La manca d’habitatge assequible i l’augment del cost de la vida afecten directament el professorat i dificulten la cobertura de places, l’estabilitat de les plantilles i, en conseqüència, el funcionament dels centres educatius.
En aquest sentit, volem agrair el suport de Madò Farta amb la seva assistència a aquesta assemblea.
L’Assemblea ha anunciat que durant aquest curs es preveuen mobilitzacions. L’objectiu és transformar el malestar existent als centres en organització i acció col·lectiva, implicant el conjunt de la comunitat educativa.
El col·lectiu fa una crida al professorat, al personal educatiu, a les famílies i a tota la ciutadania compromesa amb els serveis públics a sumar-se a aquesta defensa.
«Les reivindicacions de la comunitat educativa no són privilegis, sinó les condicions mínimes necessàries per garantir el dret a una educació pública de qualitat i en català».
L’Assemblea fa una crida a vestir de groc els centres dia 10 de setembre en mostra de suport a les reivindicacions dels docents de l’etapa 0-3.
L’Assemblea de Docents considera que aquest curs serà necessari fer sentir la veu de la comunitat educativa i anuncia que pròximament informarà de les accions i mobilitzacions que es vagin acordant.


- Detenido en Manacor un varón como presunto autor de un delito de lesiones, por agredir con un machete de unos 60 centímetros a otro hombre, será puesto a disposición judicial
- Editorial: La violencia en las calles en ciudades de Europa, los edificios incendiados y el desafío a la autoridad son una advertencia para unos gobiernos que no pueden permitirse mirar hacia otro lado
- El hipódromo de Son Pardo, en Palma, será este domingo, 18 de octubre, el escenario del Encuentro de Casas y Centros Regionales de las Baleares 2026, prevista para las 13.30 horas
- Manacor: Una historia que nos ha permitido acercarnos a la figura del padre Joan Pascual Massanet, a su obra Miramar. Cena de despedida de Enrique Malbrán y María Rosana
- «Conecta Local»: Cinco encuentros para generar oportunidades comerciales, Cala Millor el 26 de octubre; Ariany el 29 de octubre, y Campos el 12 de noviembre, empresas comercio, turísticas y de restauración
- Acord de Progrés per Mallorca serà la candidatura unitària per defensar els interessos de l’illa i aprofundir en els avanços socials des del Senat, el 29N
- Jaume Ferriol volverá a ser el candidato del PP a la alcaldía de Maria de la Salut con el objetivo de revalidar la mayoría absoluta de 2023
- Editorial: Manacor elecciones municipales de mayo 2027; “Los ciudadanos deben saber con quiénes gobernarán cada partido político, explicar qué están dispuestos a negociar y qué líneas no cruzarán”
- Opinión: Cristo Rey no hace política. Por Zuky. ¿Bendición o delito?. Puig de Sant Salvador (Felanitx) en el catálogo de monumentos contrarios a la memoria histórica, alegando que la escultura realiza el saludo fascista
- En los dos últimos años han llegado en patera a las Baleares más de 14.000 migrantes en 776 embarcaciones, y en los 4 últimos días de octubre 64 personas más en Ibiza, Cabrera, Formentera












































